dijous, 23 d’abril de 2009

LA PIRÀMIDE TRIANGULAR. LALLUITA DELS DÉUS, És una novel·la de ciència-ficció que recrea l'origen de l'univers i de la vida. En LA LLUITA DELS DÉUS, va des del CAOS als primers ÉSSERS INTEL·LIGENTS, amb el descobriment del foc. Una novel·la a disposició de les editorials.
(Heus-ne ací un passatge):



"Thànaton pot observar com Agdemàlion està immers en la seva autocomplaença, tot contemplant embadalit la bellesa de l'univers. S'ha oblidat de l'existència del seu adversari natural. i llavors Thànaton hi veu la seva oportunitat.
—Quina millor ocasió em pot brindar la mateixa natura? —es pregunta—. Aprofitaré l'esclat d'un d'aquests estels i m'infiltraré en el cor de l'univers. Des d'allà mateix el destruïré!
Espera durant vint mil anys, fins que una nova estrella, enorme, va empetitint i acaba esclatant amb una força gairebé infinita, tot resplendint amb una llum enlluernadora. Moment que aprofità Thànaton per situar-se al centre de l'univers sense que Agdemàlion se n'hagi adonat.
Aleshores, bufa amb una força insòlita, desplaçant el mateix Agdemàlion d'un costat a l'altre de l'univers durant més d'un milió d'anys, sense que tingui aturador. Els estels, les nebuloses i la resta de la matèria es belluguen d'un costat a l'altre de l'espai com si fossin bombolles de sabó. Molts dels estels xoquen entre ells i es destrueixen o en creen de nous, molt més gegantescos.
—Ha ha ha! Per tot el caos que aconseguiré aniquilar la teva obra! —crida Thànaton satisfet en veure que l'univers és com una joguina en les seves mans.
Agdemàlion no troba cap punt on subjectar-se i resistir l'embranzida de Thànaton davant la mobilitat ferotge dels estels.
—Ho destruïrà tot només pel plaer de destruir-ho! —es queixa Agdon.
—Vigila —l'adverteix Stonebird.
De sobte, la mateixa força que Thànaton imprimeix als estels i a la resta de matèria, fa que, gràcies a la llei de la gravetat, que els aproxima o els allunya, es vagin formant bilions de cúmuls, que contenen milions de sols i matèria còsmica, formada per gas i pols. Aquests cúmuls comencen a girar al voltant d'un centre. La seva energia és tan immensa, que tota la força que Thànaton els imprimeix per desestabilitzar-los, no fa sinó ajudar-los en la seva expansió.
—Què et deia? —pregunta de nou Stonebird a Agdon—. Thànaton, en la seva impetuositat pot arribar a col·laborar en l'expansió de l'univers...
Cornèlia no té paraules per a descriure la bellesa del que està contemplant.
—Aquí teniu el naixement de les galàxies —els fa observar Stonebird—. Estan formades per milions i milions de sols, cada una d'elles.
L'espai ha deixat d'estar il·luminat pels sols aïllats. Ara ho esta per la bellesa de bilions de galàxies, de constel·lacions i de quàsars, que s'agrupen entre si, que pul·lulen i formen figures cromàtiques diverses i múltiples formes, totes bellíssimes."

Clica per a tornar al BLOC.